Supreme
Aquell mat? em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Per?? jo no ho sabia, encara, i m??s m'hagu??s valgut no saber-ho mai. El meu m??n era petit, per?? suficient, abans. Deix? de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dol?§a soledat; m??s tard, cau soterrat, previsibilitat male??da, asfixiant a??llament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urg?¨ncia. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepit??s, insuportable. Cridant, plorant, vaig c??rrer. Era incapa?§ de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obr? sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada m??s prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del m??s terror?fic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fat?dic mat?, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi m??s propera cada vegada per?? amb la incertesa de si mai arribar? . Ara el dolor sembla no tenir l?mits. El dolor i la por s??n tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.